Pràcticament un 40% dels comerços electrònics que operen a la Unió Europea inclouen en les seues pàgines web algun element que manipula al consumidor per a forçar-li a comprar. Des d'incloure temporitzadors amb comptes arrere que en realitat són falses fins a ocultar deliberadament informació que encareix la compra. Així ho ha constatat la Comissió Europea en un dels seus “escombratges”, un procediment pel qual s'han analitzat unes 400 botigues de venda ‘en línia’ i que els ha portat a concloure que entorn de 150 empren alguna d'aquestes pràctiques que Brussel·les qualifica de “patrons foscos”.

En total, segons aquesta anàlisi, 42 dels 'e-commerce' vigilats utilitza comptes arrere falsos per a constrényer al comprador a decidir-se; 54 pàgines web empren el disseny o el llenguatge per a portar al client cap a opcions de lliurament més cares o cap a subscripcions a productes; i fins a 70, oculten o eclipsen informació important per al consumidor com per exemple els costos de lliurament, la composició dels productes o l'existència d'una alternativa més barata.

“El garbellat mostra que quasi el 40% dels llocs web de compres ‘en línia’ es basen en pràctiques manipuladores per a aprofitar les vulnerabilitats dels consumidors o per a enganyar-los”, va introduir en un comunicat el comissari de Justícia, Didier Reynders, en fer públics els resultats de la inspecció. “Ja disposem d'instruments vinculants per a ajudar a afrontar aquest tipus de qüestions i demane a les autoritats nacionals que facen ús de les seues capacitats d'execució per a adoptar les mesures pertinents i lluitar contra aquestes pràctiques”, demanava el mateix responsable, que va confessar en aquest text estar revisant la legislació en matèria de protecció dels consumidors per a garantir la seua adequació a l'era digital.

Sobretot, tenint en compte que els últims escombratges d'aquest estil han arribat a conclusions semblants. Per exemple, la Comissió Europea ha descobert recentment que un 43% de les ofertes associades al *Black *Friday són fraudulentes perquè no s'adeqüen al que estableix la Unió Europea. La mateixa Generalitat de Catalunya va arribar a una resolució semblant ací, on el frau més comú és aplicar el descompte sobre un preu que no és el més barat dels 30 dies previs, com dicta la norma.

Sofisticació de la pràctica

Aquest tipus de mecanismes estan tan estesos que no sorprenen en absolut al professor de màrqueting de EADA Business School, Antony Pool. “[El 40% identificat per la Comissió Europea] és un percentatge sorprenentment baix, probablement és molt més que això, perquè aquest tipus de pràctiques s'han sofisticat”, planteja aquest expert. “Són les famoses espentetes psicològiques que connecten amb biaixos mentals que tenim, que en el comerç físic estan molt controlats però que en el ‘e-commerce’, que és la ciutat sense llei, és pràcticament impossible llevat que tingues el mateix desplegament tecnològic”, apunta.

Es refereix a l'avís que apareix en la pantalla en reservar seient en un avió o habitació en un hotel indicant que només queda aquell o aquella que mires. O a missatges que indueixen a pensar que un preu és la millor oferta, quan en realitat no ho és. La Comissió Europea ha acusat recentment a *Amazon d'això i el gegant del comerç electrònic ha reconegut indirectament la pràctica en comprometre's a deixar de fer-ho.

La qüestió és que en aquest *cocktail falta el frau directe, aquells comerços electrònics (en aquest cas habitualment menors) que, per exemple, promocionen articles amb imatges gens ajustades a la realitat. I el problema actual és que això podria anar a molt pitjor donat el complex moment que viuen les plataformes tecnològiques, que estan enfrontant la conjuntura macroeconòmica acomiadant a gent i ajustant costos. Aquestes companyies, explica el professor de EADA, estan retallant despeses en publicitat, amb el que estan començant a acceptar campanyes i anuncis de pitjor qualitat que no hagueren tingut cabuda en la seua plataforma a penes uns mesos arrere.

“M'agradaria pensar que [denunciar-ho] genera algun tipus de rebuig, però no el sembla: és molt còmode comprar ‘en línia’, estem en la societat que estem en termes de consum, així que aquestes coses tenen poc efecte real sobre el consumidor”, sosté Pool, que sí que reconeix haver percebut que cada vegada més gent tendeix a intentar esquivar aquest tipus de manipulacions navegant en ocult o comparant preus. Aires de millora, llavors? “A Europa tenim sort, perquè la Comissió Europa ha sigut bastant agressiva amb el tema, comparat amb uns altres, i ara als Estats Units, els dos nous responsables de control de competència són també molt agressius contra això, així que pense que sí que veurem un intent de fer-lo”, conclou Pool. “Crec que fins a un cert punt canviarà, el meu temor és que ocórrega això de sempre: que a la qual regulen una cosa, això isca d'altra banda”.

Consulta la notícia original AQUI