Solanina i altres tòxics en les creïlles
Els glicoalcaloides en realitat són una família de compostos. En la creïlla els més abundants són l'alfa-*solanina i alfa-*chaconina. Tens a casa creïlles amb taques verdes o amb brots? Atent, perquè en aqueixes zones i al voltant d'elles és on s'acumula més *solanina.
La EFSA revisa els riscos dels *glicoalcaloides
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (*EFSA) ha avaluat els riscos per a la salut dels glicoalcaloides en determinats aliments que contenen solanina. tomaques, albergínies, creïlles i productes derivats. Es tracta d'uns compostos que són presents en algunes hortalisses de manera natural.
Per a la tomaca i l'albergínia, la EFSA no ha arribat a cap conclusió perquè no es compta amb suficients dades: falta investigar la concentració de glicoalcaloides en aquests aliments, els efectes adversos en els animals de laboratori i en les persones...
Quant a les creïlles, la EFSA tampoc ha pogut avaluar els efectes en els animals de granja o de companyia. Però sí que hi ha suficient informació sobre aqueix tubercle per a determinar les possibles conseqüències de la ingesta de *solanina i altres compostos en els éssers humans, o establir els nivells de risc.
Risc de nàusees, vòmits i diarrea, sobretot en bebés i xiquets xicotets
Els glicoalcaloides de les creïlles es relacionen amb uns certs problemes de salut com a nàusees, vòmits i diarrea.
Quant fa falta ingerir perquè apareguen aqueixos efectes no desitjats? Segons la informació disponible, 1 mil·ligram per quilo de pes corporal al dia és la dosi més baixa a la qual s'observen efectes no desitjats.
Quin és el risc real d'aqueixos efectes negatius de la *solanina i altres tòxics? Els experts de la *EFSA assenyalen que els qui tenen més risc d'aconseguir una concentració tòxica de *glicoalcaloides són els bebés i xiquets xicotets, doncs en pesar pocs quilos, sense necessitat de consumir creïlles en excés ja estarien en risc. Els adults necessitarien menjar grans quantitats de creïlles per a arribar a nivells perillosos.
Per què es formen la solanina i altres glicoalcaloides?
Què fa que una creïlla tinga més *glicoalcaloides? La concentració d'aquestes substàncies tòxiques depén de la varietat de la creïlla, el seu envelliment o la seua forma d'emmagatzematge, entre altres factors. Per exemple:
Hi ha 3 a 10 vegades més quantitat de *glicoalcaloides en la pell que a l'interior.
Amb la foscor es formen cinc vegades menys *glicoalcaloides que quan es deixa les creïlles exposades a la llum.
Com evitar o reduir tòxics en les creïlles?
Vols saber com eliminar la solanina? Et donem algunes idees fàcils de posar en pràctica:
Europa podria establir límits per a evitar riscos
Després d'aquesta avaluació de la EFSA, la Comissió Europea i els Estats membres de la Unió Europea, debatran sobre les mesures a adoptar per a disminuir l'exposició de la població als glicoalcaloides.
OCU confia que establisquen uns límits màxims, perquè els ara vigents són per a altres contaminants en productes alimentosos i es van establir l'any 2006 (Reglament 1881/2006).
Si vols consultar l'opinió completa de la EFSA, pots fer-ho en el següent enllaç (en anglés): Avaluació de riscos de *glicoalcaloides en pinsos i aliments, en particular en creïlles i productes derivats de la creïlla
Consulta la notícia original AQUI