La Sala contenciosa administrativa del TS ha confirmat en les seues tres recents Sentències de 19 i 23 de desembre les sancions imposades per la CNMC als Col·legis d'Advocats de Las Palmas, Madrid i Guadalajara, per entendre que la 'fixació detallada' dels seus criteris orientatius aprovats per a les taxacions de costes i la jura de comptes dels Advocats suposen una vulneració de l'art. 1.1 a) de la LDC, atés que són susceptibles de produir l'efecte d'impedir, restringir o falsejar la competència, en aquest cas mitjançant la fixació, de manera directa o indirecta, de preus o d'altres condicions comercials o de servei. Entén l'Alt Tribunal que estem davant una infracció de la competència 'per objecte' i no 'per efecte', puix que, amb independència que la recomanació de preus realitzada pels Col·legis citats puga tindre un major o menor efecte homogeneïtzador, la conducta col·lusòria existeix des del moment en el qual per si mateixa té capacitat per a menyscabar la competència, havent de limitar-se els criteris a establir unes meres propostes orientatives, però sense fixar preus detallats.

No cal dir que, en aparença, aquesta decisió pot ser interpretada com una 'garrotada' a aqueixos Col·legis d'Advocats i als professionals que els conformen. No és així. Els veritablement afectats no són uns altres que els consumidors que tracten d'exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva consagrat en l'art. 24 de la CE.

Cert és que conforme a l'art. 14 de la Llei de Col·legis Professionals, cap col·legi professional pot establir recomanacions sobre honoraris, però no ho és menys que aquesta prohibició troba una excepció en la Disposició Addicional Quarta d'aqueix mateix Text Legal, en el sentit que els Col·legis podran elaborar criteris orientatius als exclusius efectes de la taxació de costes i de la jura de comptes dels advocats. En compliment d'aqueixa previsió normativa van actuar els tres Col·legis d'Advocats sancionats quan van aprovar els seus criteris orientatius. De cap manera aquests criteris naixen amb una vocació d'homogeneïtzar els honoraris que han de cobrar als seus clients els professionals que formen part d'aquests, atés que aquests professionals gaudeixen d'absoluta llibertat per a això d'acord amb el que s'estableix en l'art. 26 de l'Estatut General de l'Advocacia aprovat per rD 135/2021, de 2 de març.

La inflació subjacent arriba per a quedar-se: Quant durarà per damunt de la general i per què és perillosa?

I això és així puix que les costes, com ha reconegut de manera reiterada i unànime el propi TS (també la pròpia Sala contenciosa administrativa en la molt coneguda Sentència de 2/11/2006), són un dret exclusiu del client i mai de l'Advocat. La condemna en costes genera per a la part beneficiada un crèdit que només a ella pertany, de la mateixa manera que el deute correlatiu únicament grava el patrimoni de la part condemnada. D'ací precisament que el coneixement sobre el cost de l'import que pot ocasionar el litigi al consumidor es convertisca en un pressupost capital per a l'exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva, connectat amb un altre dels principis fonamentals de l'Ordenament Jurídic, el de seguretat jurídica consagrat en l'art. 9.3 CE.

Com es desprén del contingut de la recent STJUE de 7/04/2022, Assumpte C-385/20, el desconeixement del consumidor sobre els costos del procés té un clar efecte disuasor de l'exercici del seu dret a la protecció jurídica, i aqueix coneixement només pot aconseguir-se amb la fixació d'uns criteris detallats, no merament orientatius en el sentit declarat pel TS. Difícilment podrà conéixer aqueix consumidor quals seran aqueixos costos amb uns criteris diferents als que en el seu moment van fixar els tres Col·legis d'Advocats sancionats. Impossible li resultarà a l'Advocat complir amb l'obligació, prevista en l'art. 48.4 del seu Estatut, d'informar el seu client sobre les conseqüències que pot tindre una condemna en costes i la seua quantia aproximada.

Consulta la notícia original AQUI